Passegin una mica per Martorell i podran comprovar com s’ultimen les últimes obres en diferents punts del municipi o bé es col·loquen estratègics anuncis de propers projectes o noves escoles, com la que s’ha proposat al barri de Can Cases. Si estava pendent inaugurar l’obra emblemàtica de la legislatura, no pateixin que s’acceleraran els treballs. El tripartit local encara té alguna carta amagada. Després d’inaugurar el CAP Torrent de Llops -quatre anys més tard- es tallarà la cinta de la nova llar d’infants al barri Rosanes? I el nou edifici administratiu de l’Ajuntament? Si hi havia una promesa pendent de complir, o tenen vostès cap problema amb el fanal de la cantonada, l’eficiència del govern municipal serà més gran que mai.
Aquesta dinàmica està ben plausible, els motors s’escalfen i Martorell, des del govern, s’adopten les mesures oportunes. Esmolen els ganivets les forces opositores i afinen les tisores de inaugurar les formacions que governen, però es palpa a l’ambient que les coses funcionen de manera anormal. Fins i tot ve Zapatero a Martorell perquè quedi palesa la seva immensa preocupació pels problemes de Renfe (o, el que és el mateix, els problemes electorals que poden tenir els socialistes a les grans ciutats de la corona metropolitana), fins i tot Rajoy visita monestirs i assegura que farà nombrosos aterratges pel territori.
Queda detectat que s’acosten les eleccions i que s’ha de passar balanç. Algú s’omple la boca d’estudis, projectes i iniciatives. Però, quin balanç pot fer el tripartit local de Martorell? Com es poden justificar quatre anys de govern havent fet una pinzellada pels carrers amb la campanya que es va treure de la màniga el regidor Benaiges amb “L’endrecem aquest espai” (Per cert, val a dir-ho, molts espais ja tornen a estar desendreçats).
A corre-cuita s’amplia els terrenys de Solvay i el tripartit d’esquerres i ecologista amaga el cap sota l’ala. Hi ha massa pressa. S’entra a la recta final i els deures no són al dia. De il·lusions, moltes. De promeses, totes. De realitats, poques. Sí, una: el desànim permanent que viu Martorell fruit d’una gestió malintencionada i rencuniosa. Passejant per La Vila un es dóna compte que no s’ha fet la feina prevista. Només es poden veure els cartells propagandístics a la casa Mestres, a la casa Par i en algun altre lloc de la llei de barris. Però, ni han arribat els diners ni s’ha invertit en poca cosa. Gairebé res.
Això sí, la bandera del tripartit local s’ha esmicolat per sí sola: la participació ciutadana. El govern local sembla que s’hagi oblidat de posar-la en pràctica. Ni consells de barris ni res de res. Una estratègia que molts van picar a l’am fa quatre anys i que ara els fa vergonya anar amb la cara ben alta. Es senten enganyats. I és lògic. Ha estat un fracàs sonat, però, jugar amb els electors és una bona manera de recollir vots. Ara bé, cal que s’apliqui perquè la gent s’enrecordi i passi factura. Posem el compte enrera de cara al balanç definitiu.
