En el món actual és indiscutible que la defensa i preservació de l’entorn natural, l’equilibri entre creixement i conservació, és cosa de tots. Durant molt temps un sector polític ha tret rèdits del seu afany, sovint més propagandístic que real, de portar una bandera ecologista símbol d’ideals sense detractors naturals. Però el filó trobat s'ha demostrat insostenible un cop al govern. Aquests principis que els van dotar de poder ara tremolen davant la crua realitat.
Actius i radicals a l‘oposició, els Verds s’han tornat passius, moderats, calladets i tolerants per formar govern amb els socis que els administren la parcel·la i els omplen la menjadora.
És simptomàtic que les conviccions, les doctrines, esdevinguin transitòries i allò que abans era innegociable ara és raonable i bo. Tenim exemples a Catalunya : la línia de molt alta tensió, el túnel de Bracons o el 4t cinturó, i a Martorell l’eliminació dels 2.000 metres de distància entre una indústria de risc químic i un nucli habitat. L’aprovació d’un conveni entre l’Ajuntament de Martorell i l’empresa Solvay amb els vots a favor dels Verds ho ha fet possible.
Amb el govern tripartit municipal també es posen en evidència amb la seva complicitat tàcita de silenci organitzat, tots aquells que fa poc es manifestaven de forma particular i col·lectiva per un Martorell net i viu. Desactivats i amb la panxa plena han abandonat qualsevol reivindicació que atempti contra la pau dels seus, ara al govern. Els sembla més oportú no bellugar res no sigui que algú prengui mal.
És inexplicable com en l’últim minut de la legislatura els ecologistes es fan un gol en la pròpia ideologia i celebren el triomf de la sospita i l’especulació. El govern tripartit (PSC, ICV i ERC) promou un conveni que beneficia només l’empresa implicada. Normalment l’interès surt de qui més té a guanyar, no al revés.
Paral·lelament sembla una broma ma-cabra que es faciliti l’acostament d’una empresa potencialment perillosa a un nucli urbà on el mateix govern tripartit ha demostrat interès en tirar endavant una promoció immobiliària: Can Bros.
Cap dirigent ecosocialista de Martorell ha donat cap explicació fins ara malgrat les reiterades interpel·lacions públiques que els grups municipals de l’oposició els ha fet al respecte.
Ara caldrà saber l’impacte que tindrà en el vot ecologista de les properes eleccions municipals aquesta evident abdicació ideològica. Si atenem als resultats electorals recents hom pot arribar a pensar que el votant és estúpid i s’ho empassa tot. Res més lluny de la realitat.
És evident que tot té un límit i ara els Verds han tibat la corda fins extrems que poden fer trontollar la confiança dels seus electors, que ja no s’identificarien amb un verd tan fosc.
