Dedico aquesta carta a la meva estimada mare, que va morir víctima d’un atropellament el 2004 a Martorell, a causa de la negligència d’un conductor que circulava amb excés de velocitat i fent cas omís de les més elementals normes de seguretat viària. Ara que m’estreno com a mare d’un nadó de tres mesos, sento encara més la seva absència i m’imagino com disfrutaria amb aquesta criatura. Però això no podrà ser perquè per la negligència, per la imprudència al volant d’un tercer, ella va deixar d’estar entre nosaltres, i des d’aquell dia la vida de la nostra família va canviar. No hi havia cap punt negre, com tampoc n’hi ha en la majoria d’accidents amb morts i ferits, ja que massa sovint són conseqüència de distraccions i imprudències greus que fan engreixar aquestes fredes i antipàtiques xifres de víctimes que ens donen a conèixer els responsables de trànsit fent un benintencionat esforç perquè siguem més prudents. Però si aquestes xifres que es van actualitzant periòdicament ja són esgarrifoses per si mateixes, imaginin-se com poden arribar a ser les històries personals i els drames familiars que s’hi amaguen al darrere.

Montse Montal