El 14 de desembre pas-sat es va presentar a la Torre de les Hores el Llibre de Job de Francesc Pujols per part del reconegut mediàtic An-ton Maria Espadaler, llicenciat en Dret i literatura me-dieval i crític literari del diari El País com també animador en programes de ràdio, que a la vegada és el feliç autor del pròleg del llibre.
L'acte, amb la presència de l'alcalde Salvador Esteve, el va encetar la martorellenca Teresa Amat, membre de la Fundació Pujols, que a la vegada va assenyalar la cloenda dels actes del 125è aniversari del naixement del filòsof amic de Salvador Dalí. Segons Amat, des de l'edició l'any 1922 quan Francesc Pujols tenia 40 anys, mai s'havia reeditat aquesta obra en poesia. Ara ha estat l’aventurat i bon editor -també present en l'acte- Ramon Nadal, de Vilafranca del Penedès qui s'ha atrevit a posar-lo al mercat, com ja va fer amb el Nuevo Pascual, l'obra escrita molt vivencialment en un català molt peculiar, respectant alhora el pròleg inicial del mateix Pujols habituat a una prosa només amb comes i gairebé punts.
Espadaler va comentar d’una manera molt discreta que el conjunt és força dur però explosiu. I que segurament, la pretenció és fer teatre. Que de jove, Pujols volia ser actor. El llibre es tracta d’un escenari teatral molt particular d’oratòria. Impos-sible de representar-la com a obra de teatre. I que el mateix Pujols era conscient de la no possible representació. En tot cas, en una sala petita i amb clau d'humor, enrient-se'n d'ell mateix. No volia emprar un català desenterrat sinó un català a l’estil de la Barcelona d’aleshores. És un text recomenat per a llegir-lo deforma suau i donar temps a la meditació reflexiva i passar-ho bé.
L’obra té una pretenció literària però el tema l'afronta amb una opció o vessant d'estar per casa. Afronta la figura del patriarca Job com a normal, sense idealitzar-lo. I també amb una notable contradicció. Pujols no reacciona d’una manera ortodoxa davant el mal del món. Atribuir-lo a Déu o no. Entre moral i religió, la seva distinció, la lluita filosòfica del seu temps, la seva particular reacció o aportació volia ser la materialista: la moral a la Terra i la religió al cel.
Genèricament en Pujols té una manera d’explicar dins una rebuda amb frases llargues. Al 1926, ell mateix va presentar aquest llibre en una conferència a Vilafranca del Penedès. El sentit jocós de Pujols encaixa en l'estit comprensiu i analític d'Espadaler, acostumat a tenir lli-bres editats en català i castellà sobre temes diversos i també de recull d’articles periodístics. La facilitat de reconduir les converses amb detalls oportuns va estar-hi present en el transcurs obert de taula rodona participant el públic assistent en l’acte a la Torre de les Hores.
Nino Ninetti
