Marxa! és un grup de llegenda en la història musical de Martorell, concretament, en la seva particular història del rock. Són a la Hall of Fame emocional de molts, juntament amb altres mítics com Klamm, Desperdicis Clínics, Ecos, Tauros, Briders, Años Luz, Vibrax, La Tuna Sant Jordi (ai no, la Tuna no) … i paro sense ser exhaustiu per no deixar-me’n més. No tots heu tingut la sort de veure’ls en la seva salsa a la seva època daurada i conèixe'ls, i ballar amb la rauxa del rock after punk d’aleshores, com els que tenim més… diguem-ne experiència vital.

Però Marxa! ha tornat i es aquí. L’any passat vàrem poder disfrutar d’una inicial reunificació del grup molts, molts anys després de la seva defunció, ¿o potser només se’n van anar a dormir la darrera ressaca? El cert és que han despertat, i hem parlat amb el Tatano, membre cofundador i guitarra de Marxa!.

- A veure, per un marcià tipus Keanu/Klaatu que acaba d’aterrar, com li podríem explicar què va ser això de Marxa!?

- Marxa! va ser un grup de rock intens i salvatge que del 1977 al 2001 va actuar per tot Catalunya. Juntament amb la Trapera erem la resposta del Baix Llobregat al rotllo Laietà que predominava en aquell moment com Gato Pérez o la Pla-teria, entre d’altres.

- Què és ara mateix Marxa!?

- Actualment som cinc amics bojos pel rock que disfrutem tocant.

- Sou els components de l’inici del grup? Qui manca i qui s'hi ha afegit?

- Sí, som els 4 membres originals (Àlex, Quim, Juan Pedro i jo), més el Robert, al baix. El baixista original Paco Marquez viu fora i de tota la gent que va integrar les formacions de Marxa! alguns van morir i altres segueixen existint. Però sí, som els quatre membres originals, i ens acompanya una cantant fent cors.

- D’on bevieu, no em refereixo a la marca de la ginebra, sinó quines eren les vostres in-fluències més directes?

- Bàsicament, del blues i de tota la música dels anys 60 (Hendrix, Stones, Zeppelín, Joplin) i el rock’n’roll genuí (Check Berry, Eddie Cochran, etc). Després cadascú té les seves preferències.

- El lideratge del grup es compartit? Qui marca la línia mu-sical?

- Sí, totes les idees són discutides i acordades entre tots.

- Tu eres un fan del Hendrix. Com es quadrava això amb el que feieu a Marxa?

- El 90% dels guitarristes són fans de Hendrix, que Johny B. Goode, i nosaltres també. M’agraden coses tan diferents com Deep Purple i Joy Diision. Amb Marxa! faig la meva música. Tot quadra per mi. És rock.

- Us consideràveu atrevits? I des de la distància dels anys us hi seguiu veient? Qué vau fer bé i malament?

- Érem molt descarats. Ara som més tranquils. El que varem fer bé és tota la passió i energia que vam posar-hi. ¿Malament? Suposo que no creure més en nosaltres i no proposar-nos viure d’això. Parlo des del meu punt de vista.

- Com ha canviat per un grup com vosaltres al renéixer trenta anys després?

Ara és com començar de nou, però amb més experiència.

- Què preteneu fer? On us ubiqueu? Voleu revifar temps passats, pendre el testimoni que vau deixar dormint, forrar-vos, lligar, divertir-vos?

- Actuar molt, gravar discos i pasar-nos ho bé fent bon rock. I guanyar calés, és clar.

- Hi ha lloc per Marxa! als conductes auditius de la “basca” (llavors en dèiem així a la gent) de Martorell, o el vostre àmbit va més enllà?

- Volem tocar per tot arreu i tomar a tocar davant de 100.000 persones com ja vam fer fa 30 anys enrera.

- Què vau apendre en aquells anys i què heu après després, d’això de fer de músic?

- Que has d’oferir un bon producte, ser professional, treballar molt i, sobretot, gaudir.

- Esteu fent temes nous?

- Sí, acabem de composar dos temes. Un sobre el que és viure a Martorell i rodalies i un altre sobre quan tu vols ajudar a algú i aquesta persona pas-sa. També hem fet 3 noves versions de REM, Nirvana i Muddy Waters.

- Us tornarem a veure aviat...

El 6 de febrer toquem al pub El Terrisser de Martorell i estem lligant altres actuacions.

- Què veurem als concerts?

- Rock de debò i diversió.

- I a qui ja us coneixía i no era fan? I a qui sí que ho era ?

Els que no eren fans, no sé, és el gust de cadascú i els que ho són ja saben el què hi haurà...

- Alguna cosa més...

- Pocs joves martorellencs es poden imaginar que fa 30 anys a Martorell hi havia 5 o 6 pubs, dues discoteques, un cinema i que venia gent de fora de marxa. Això ha de tornar. Saludo a tota la gent de la meva generació que ja no estan aquí en aquest món perquè eren una gent increïble i fantàstica que ens vam enriquir tant i que formen part de nosaltres i de la nostra música.

Freddy Silvana