A finals de gener, a les oficines de l'Inem hi havia registrats 3,32 milions d'espanyols i residents que volen trobar feina i no ho aconsegueixen. Són gairebé 200.000 més dels comptabilitzats el desembre del 2008. Una xifra insòlita, com totes les que fan referència a una crisi econòmica galopant que està trencant moltes barreres. Amb la pèssima dada de l'atur registrada el mes de gener s'engrandeix el principal problema que afronta l'economia espanyola en el seu conjunt: com aturar la sagnia de pèrdua de llocs de treball que acompanya amb tanta intensitat la caiguda de l'activitat. Que estem en recessió, amb taxes negatives del PIB des de finals de l'estiu, ja se sabia. I també que això obligava les empreses espanyoles a adaptar-se a un nou marc d'actuació, més exigent. El que no s'esperava era que l'estratègia principal per alleugerir despeses acabés sent l'acomiadament, no sempre justificat.
Les dades de l’Inem de gener reflecteixen, a més a més, que no es pot seguir considerant la punxada de la bombolla immobilià- ria com la principal causa de l'augment de l'atur. Dels llocs de treball eliminats, només 17.000 corresponen al sector de la construcció. En la indústria s'han quedat sense feina el doble de treballadors, mentre que el gruix dels nous aturats procedeixen del sector de serveis, amb 136.000 nous inscrits a l'Inem. Aquesta xifra recull també una altra realitat inquietant: l'extensió de l'atur entre la població femenina. Centenars de milers de dones s'han incorporat al mercat de treball per completar els ingressos familiars, en molts casos per afrontar el pagament de la hipoteca. Més encara, el gruix dels nous buscadors de feina que fan créixer la població activa són dones de més de 45 anys. La desaparició d'un milió llarg de llocs de treball va acompanyada d'una reducció similar del nombre d'afiliats a la Seguretat Social. Davant de tanta xifra inesperada, el Ministeri de Treball ha deixat clar que, encara que les prestacions superin els fons disponibles de la Seguretat Social, el Govern cobrirà la diferència. No per esperat deixa de ser un anunci tranquil.litzador. Aquesta nova exigència, inimaginable fa un any, hauria de servir als rectors de la política laboral per deixar de fer previsions que no passen de ser desitjos, com el més recent d'assegurar que l'atur no arribarà als quatre milions aquest any. En només un mes s'ha vist que sí que és possible. Com també és possible que segueixi a l’alça.
I davant de tot això, el mateix president es-panyol, José Luis Rodríguez Zapatero va donant missatges d’esperança i de recuperació, Això sí, una esperança fictícia perquè l’atur no només no s’atura sinó que es dispara dia a dia. El PSOE veu com la bombolla de l’atur es va inflant i el ministre Corbacho -qui va pronosticar que no s’arribaria mai als 4 milions d’aturats- no va cal-cular bé la tragèdia. Zapatero no es cansa de maquillar la realitat mentre que el PP -enmig de l’escàndol d’espionatge a Madrid- veu passar una gran oportunitat de guanyar-se l’electorat. Davant de tot aquest escenari, la preocupació dels ciutadans ja no és el finançament ni el ter-rorisme. És la feina. Es calcula que cada hora 100 persones perden el seu lloc de treball. Per tant, en una època de vaques magres com aquesta, tenir feina és la millor recompensa. Mentrestant, les oficines de l’Inem s’apleguen llargues cues. I el pitjor, diuen, que ha d’arribar.
