Amb un títol ben explícit, Castracions, la filòloga Teresa Amat (Martorell, 1950) disseciona amb ploma esmolada els cinquanta anys de Revolució cubana. Un assaig amb una bona dosi de dades, contextualitzades a partir del coneixement que l?autora té de la realitat a l?illa. Tot seguit, reproduïm l?entrevista de Marta Monedero i publicada al diari Avui el 26 de gener passat.

- Fins quan durarà Fidel?
- Ja fa temps que quan se?l veu en fotografies està bastant de-crèpit. Evidentment, el règim està preparant què passarà quan desaparegui. Fa alguns dies fins i tot s?havia especulat que ja era mort. De tota manera, és complicat saber el seu estat real de salut perquè el poder a Cuba està bunqueritzat.

- Quins lligams té vostè amb Cuba?
- Hi ha els descendents de familiars per la banda de l?àvia que hi van emigrar. Jo vaig anar-hi fa tres anys, però no tant per raons sentimentals sinó per veure aquella realitat i perquè tenia ganes d?explicar-la.

- Quan arriba a l?Havana, se?n va a un hotel, no a casa de la família...
- No hi havia anat mai i vaig optar per anar-me?n una setmana a l?hotel per després anar a casa seva. Així vaig poder veure una mica els contrastos. Si et quedes a l?hotel i et deixes portar, no veus què passa a fora.
 

- Vostè és una anticastrista contundent. Fins i tot parla del Coma-andante, en al?lusió a Fidel.
- Sí. I no sóc imparcial, explicar la realitat vol dir prendre partit. No sóc historiadora ni periodista, però recullo fets històrics i tiro cap a l?assaig perquè dono la meva opinió.
 

- Va ser difícil accedir a tanta informació?
- A Cuba em vaig dedicar a observar, però la documentació és posterior. Molt material l?he trobat per internet. El que sí que he intentat és que les dades siguin rellevants. Era important no sols descriure el viatge, les botigues, la vida quotidiana... sinó analitzar el perquè i relacionar-ho amb el procés històric. A més, la tercera part del llibre analitza la relació dels intel?lectuals amb la Revolució.
 

- Amb mig segle de Revolu-ció...
- Sí. Des que sorgeix liderada per un personatge tan potent com Fidel Castro i, a partir d?aquí, veure com ha anat evolucionant o degenerant.
 

- Afirma que l?economia cubana ha estat ?castrada? durant 50 anys.
- Economia i política van de la mà. Quan arriba al poder, Fi-del promet eleccions demo-cràtiques al cap de poc temps i llibertat de premsa. Però fa tot el contrari. A més, els plans agraris previstos sota l?òrbita comunista es van quedar en no res i aviat es va veure que tot anava a pitjor.
 

- S?han notat les noves mesures agràries introduïdes per Raúl Castro?
- Es veu que les coses han canviat una miqueta perquè res no canviï. Fins que no canviï del tot el règim és difícil que Cuba se?n pugui sortir.
 

- Economistes del règim deien l?any passat que la paritat monetària era imminent, però encara no ha arribat.
- No, i aquest és un dels grans temes que reclama la dissidència juntament amb l'alliberament dels presos, la llibertat de premsa i poder viatjar. Hi ha la doble moneda i també l?economia paral?lela basada en l?explotació del tu-risme, la prostitució i la bossa negra dels pagesos que, d?amagat, intenten vendre els seus productes. El règim s?aguanta gràcies a tot això i a les remeses que vénen de fora, malgrat l?embargament.
 

- Fidel és el gran llast?
- Ell és l'encarnació de tot plegat i encara que estigui malalt continua sent el símbol que ho aguanta tot. Esclar que també és un llast. Però Raúl també. Quan no hi siguin cap dels dos, ni Castro I ni Castro II, hi haurà d?haver una transició i tant de bo sigui pacífica. Llavors la dissidència interna hi jugarà el seu paper, el canvi ha de venir de dins.
 

- Què passarà si l?administració Obama aixeca l?embargament sobre Cuba?
- El règim ja no tindrà coartada. A l?exili hi ha dues sensibilitats: els que diuen que els EUA han de fer el primer pas -permetre els viatges i no restringir la remesa de dòlars- i els que pensen que el primer pas l?ha de fer el castrisme alliberant els presos. És possible que abans moguin peça els EUA, tot i que Raúl ja fa mesos que tira la canya i després la recull, potser perquè Fidel li estira les orelles.