Estimat cap de màrqueting de l’empresa que comença per Ya i acaba per com: he notat que t’interesses molt per la meva connexió a internet i que intentes que accepti les teves ofertes. T’he de dir però que el nostre amor és impossible. Les teves galanteries fent que els teleoperadors que treballen per a tu em truquin a totes hores resulten estèrils. Em sento assetjat per l'amor que em demostres i, encara que m'afalaguis amb la veu amable de qui pretén seduir , m'agradaria explicar-te un concepte que potser no vas aprendre a Barri Sèsam: dins i fora. Quan sóc dins del meu domicili no vull rebre més impactes publicitaris que els que venen a través de la televisió, la ràdio o la premsa. Aquests impactes els escullo. Puc engegar o apagar la ràdio o la televisió i també tinc la possibilitat de no obrir el diari. Però creu-me, no vull deixar despenjat el telèfon perquè, encara que el teu amor cec et provoqui gelosia, també rebo trucades de persones que m’estimen. I a aquestes persones els perdono que m'agafin a la dutxa, dormint o fent un altre tipus de cosetes. Oi que m'entens? Però a tu no t'estimo. T'ho he dit un munt de vegades. Quan sóc fora, o sigui al carrer, sé que visc en un país capitalista i que resulta inevitable estar al punt de mira de la publicitat. Comprens ara el concepte de dins i fora? Espero que la teva creativitat et serveixi per trobar fórmules de venda menys agressives. I si vols que parlem fes-me saber el teu telèfon privat. Prometo no trucar-te de matinada.
Estimades TJ: crec que la vostra bondat és infinita i que quan truqueu a la porta del meu domicili per recomanar-me el vostre best seller ho feu amb la intenció de salvar la meva ànima. Però us agrairia molt més que us oblideu de mi, al menys en aquest món terrenal ple de pecadors i descreguts com jo. Si voleu ens veiem al cel on podreu demostrar-me l'existència de tot allò en el què creieu. Prometo que, en aquest Martorell tan multicultural on moltes religions conviuen pacíficament, em portaré bé. Seré tan bo que mai trucaré a la vostra porta per recomanar-vos cap dels llibres que m'agraden. I és que he après a veure una gran veritat en la suma de les petites veritats condensades en les ànimes dels escriptors que, en la meva opinió laica, són els millors traductors de l'essència de l'esser humà. I com Déu és a tot arreu, suposo que també hi és en la llibertat per escollir el meu full de ruta moral. En definitiva, no us visitaré i així no faré nosa perquè potser esteu dormint, o canviant els bolquers als vostres beneits fills, o resant perquè, sense cap mena de dubte, l'oració constitueix un bon aliment pel vostre esperit ple de bonhomia i respecte pels altres. Una recomanació: crec que això d'anar porta a porta és una tècnica de venda superada per un segle XXI ple de noves tecnologies i imaginació comercial. Conec un cap de màrqueting que us podria fer cinc cèntims. Quan tingui el seu telèfon us visitaré perquè us poseu en contacte. Havia promès no fer-ho? Es clar, com sóc un pecador, menteixo. M’acomiado amb el desig de que Déu us conservi l’educació durant molts anys.
Àlex Ribes
