Sembla evident que a Martorell només hi ha dos candidats a l'alcaldia: Dora Ramon i Salvador Esteve. No és cap secret que si el tripartit suma, tornarà a governar. Les incògnites estan en el paper dels nous grups. Fins a quin punt podran influir en la formació de govern i quin suport rebran dels votants desencantats.
Caldrà veure l'índex de participació i com pot repercutir entre l'electorat el precedent tan estès de que la força més votada no governi. La percepció que té el ciutadà del govern actual i si la plasmarà en el seu vot o es deixarà portar per les sigles? Massa variables per atrevir-se a fer un pronòstic.
El malestar amb el govern és general. Al llarg de 4 anys Dora Ramon ha deixat clares les seves escasses aptituds com a líder i alcaldessa. No ha estat a l'alçada i el poble demana un canvi. La vida de Martorell s'ha vist afectada per la seva mala gestió i per l'immobilisme que genera un tripartit mal avingut i en baralla permanent. En quatre anys el govern ha gestionat més de vint mil milions de les antigues pessetes sense resultats tangibles. La legislatura acaba amb una sensació de paràlisi preocupant, només alterada per les presses finals de posar primeres pedres, signar de corre-cuita un conveni inexplicable amb Solvay i aprovar el pla d'urbanització de Can Bros en l'últim ple de la legislatura; especuladorament i sense fer cap consulta al poble, ignorant el reglament de participació ciutadana. Dora Ramon ens deixa d'herència una forta hipoteca.
El tripartit caduca, i ho fa amb el poble aturat malgrat els esforços per pintar ratlles al terra. Fa quatre anys la seva primera mesura va ser una pujada d'impostos brutal i que s'ha demostrat innecessària. El procés Ajuntament-IAE de Seat- Sant Esteve encara està als tribunals. Era el començament d'una tendència.
Després un regidor va haver de dimitir per intervenir en el procés d'adjudicació del servei de recollida d'escombraries, la Fundació Hospital Sant Joan de Déu ha estat denigrada públicament al butlletí municipal per la seva pròpia Presidenta, l'alcaldessa Ramon, el futbol sala està en perill de desaparició, la Fira pateix mínims històrics i la imatge de Martorell s'arrossega molt tocada arreu de l'estat. És difícil d'oblidar la presència als mitjans de comunicació estatals: els aldarulls del centre cultural en un acte del PP, amb un regidor de govern al costat dels agitadors; el recent doble episodi de puces, brutícia i deixadesa; el ple municipal imposat per l'alcaldessa el dia que el Barça jugava la final de la Champion's, afany de protagonisme; o el drama humà dels jugadors del futbol sala Martorell, abandonats a la seva sort pels dirigents polítics.
A tot això els cap de llista d'ERC i IC-V abandonen l'escenari, un d'ells per manifesta incompatibilitat amb l'alcaldessa. Abans de marxar, aproven un conveni que elimina els 2.000 metres de distància entre una empresa perillosa i el nucli urbà. Són com són.
En tota aquesta desfeta, Francesc Benaiges tan tip i avorrit de l'alcaldessa que no vol ni acompanyar-la a les llistes. S'endevina doncs un tripartit de perfil molt baix. Amb aquest panorama el votant informat haurà de decidir, reflexionar si Martorell podria suportar quatre anys més un govern com l'actual o apostar per Salvador Esteve. La seva obra de govern està als carrers i a la memòria, i els projectes al seu programa. Ara és una qüestió de fiabilitat i confiança, d'il·lusió i compromís. Sobretot cal anar a votar. Cal ser militant de Martorell per què ens hi juguem el futur.
És hora de decidir.