Hem passat per Mauritània i el Senegal. Dos països plens d'encant i desencant... i amb unes fronteres amb poques persones i molts cabrons d'aquells que et volen ajudar a alleugerir les butxaques amb gestions i permissos inútils i sobrevalorats, a més de comissions i suborns variats. De moment, Mali és un país distret. Hem après la lliçó i ens hem presentat al pas fronterer a dos quarts de set del matí. Així, te’ls trobes adormits o encara mig torrats del dia abans i no et compliquen tant l’existència.
A diferència del Senegal, la carretera és bona i la gent amable. No et paren la mà per a qualsevol cosa. En quant a gravar amb la càmera, es necessita permís directe del ministre/ministeri de turisme del país. Com si fossim la BBC! És poc probable que el tramitem i espero que no ens enganxin... En tot cas, espero que algun de vosaltres conegui l'ambaixador "espanyol" de la zona o al Sarkozy, per si les coses es posen peludes...
Pel que fa a nosaltres, continuem assimilant que no existeixen les tasses de water ni les dutxes. Menjant en companyia de mosques de tots els colors i intentant comunicar-me amb una barreja de francès, anglès, català, castellà, italià i unes gotetes de la meva invenció... a vegades fins i tot aconsegueixo que l'Esteve (el meu company) m'entengui!
Diria que m'estic africanitzant. És a dir: ¿Canviar l'Àfrica? Impossible. La noció del temps és una altra -el menjar més ràpid me’l van servir en mitja hora... i estava sol!-
La higiene existeix, però encara no l'he trobada! La gent sap difereniar perfectament el blanc del negre, sobretot a l'hora d'estendre la mà -en això, el ral·li París-Dakar hi ha tingut molt a veure... i en negatiu!-... Però encara queda gent noble i/o poc contaminada que t'obre les portes de casa o t'acompanya al ciber més proper perquè et puguis comunicar amb la gent que t'estimes!
Encara ens queda un bon tram. Els països més complicats són a la volta de la cantonada i moltes coses per veure i per viure... És un procés, un camí, una metzina... però val la pena! N'anirem parlant.
David Valls i Esteve Calzada