Joan Isart presenta el llibre "Balzac, els anys italians (1836-1838)"

 

El 3 d'abril passat a la sala Domènech i Estapé de Sant Esteve Sesrovires va tenir lloc la presentació del llibre "Balzac, els anys italians (1836-1838)" del martorellenc d'adopció, Joan Isart (Piera, 1950), crític d'art i arquitecte de professió. L'edició del llibre ha estat a càrrec de la prestigiosa editorial Publicacions de Montserrat amb el suport del Patronat Municipal de Sant Esteve de Sesrovires. L'acte va ser presentat pel regidor de Cultura de l’Ajuntament sesrovirenc, Antoni Bassas i la catedràtica de literatura francesa, Lídia Anoll on va comptar amb la presència de l’alcalde de Sant Esteve Sesrovires, Enric Carbonell i l'exalcalde Joan Galceran juntament amb un grup nombrós de públic.
   El macís llibre consta de 313 pàgines farçides de notable informació històrica, redactat des d'una perspectiva original on es relativitza l'erudita factura d'assaig i on es va creant un clímax narratiu de caràcter novel·lístic molt dinàmic tot i la gran quantitat d’informació que aplega i distribueix constantment al llarg de les tres parts o capítols que està format el text principal. El tractament és de to vital que va relligant la vida i pormenors d’Honoré de Balzac amb  la descriptiva creació de la societat moderna que sortirà en aquella època convulsa i de les seves mans pobres de calés.   
    El nucli constant de la voluminosa vivència i obra és la de donar-li un sentit humà, descriure allò que avui dia encara resulta o és actual. I, per això, l’extensa obra de Balzac encara disposa d’interès, no ha passat de moda. En el llibre (pàgina 81) diu així: “(...) Du Bousquier, però, va fer una mala jugada que el va enfonsar en les profundes aigües de la mediocritat econòmica i social. Aquest error fou jugar la carta contra Napoleó; naturalment, va perdre. La majoria dels membres del Directori trobaven el primer cònsol massa rigorós, i sobretot, terriblement ordenat. A ells, aquesta disciplina els estrangulava exageradament, perquè estrenyia amb abús el corretjam dels negocis, els quals, per florir, han d’anar sempre una mica balders. Du Bousquier fou un d’aquells homes. Quan Napoleó va tornar de la campanya d’Itàlia, Du Bousquier, que havia traficat subministraments a l’exèrcit republicà, va veure el seu nom esborrat de la llista de proveïdors, i va haver de fer mans i mànigues per salvar el cap i poder retornar hàbilment a la seva província. Com que no li mancava intel·ligència, el seu retorn als orígens el va vendre com una posició tàctica, i de fet, a Alençon, l’any 1816, un home castigat per Napoleó no era malvist, més aviat tot el contrari. Allà, hi va trobar un espai on refer la seva economia i esperar tran-quil·lament que al primer cònsol li tallessin les ales. Du Bousquier, de fet, era un home incòmode, desagradable políticament, i va estar mal acollit en quasi totes les societats d’Aleçon (...)”.
   Amb l’excusa dels anys italians -que van ser breus- assoleix un mètode senzill per introduïr-nos en el constant galimaties vivencial de l'autor de la Comèdia Humana, ja que Joan Isart està farcit de seleccionada documentació històrica, sobretot espistolar, i bàsicament en el francès original. Ha dedicat cinc anys de notable intensitat per a compondre aquestes magnífiques pàgines trufades d’interès i bibliografia. En castellà són escasses les obres dedicades a Balzac i en català, menys. En canvi, en francès, són a centenars. Però el més curiós és que específicament sobre els anys italians de 1836 a 1838 pràcticament és l’únic llibre sobre el terreny editorial. En realitat, és el compendi d’una vida. Ja està redactant el segon llibre sobre Balzac ja que només un intel·lectual pot integrar multituds d'aspectes de l’existència d'aquest novel·lista. S’ha de subratllar que des de l’any 2002, Isart col·labora en la revista "Serra d'Or" i ha escrit en els principals diaris nacionals. És membre de la Societé des Amics d'Honoré de Balzac et de la Maison de Balzac, de la Fundació Josep Pla i Francesc Pujols. Durant la presentació del llibre, els assistents van poder gaudir dels coneixements i la sensibilitat de Lídia Anoll que, realment va ser la conductora balzaquiana de la vetllada que ha prologat el llibre de Isart que, tot i l'ambició per a a realitzar una obra d’interès cultural, ha assolit convertir-la en una amable i intel·ligent lectura, amb l'habilitat personal de relligar una galàxia complexa de sana inquietud. Tot un monument a la cultura d’elit en la nostra llengua.

s. pons