Pujol marca la pauta

L'expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, va omplir el 16 de maig passat la Casa de Cultura La Vila per presentar el primer volum de les seves memòries. El recull va del 1930, data del seu naixement, al 1980, quan guanyà les primeres eleccions catalanes des del restabliment de la democràcia. En l'acte el va acompanyar l'alcalde de Martorell, Salvador Esteve. La presentació va anar a càrrec del president local de CiU, Josep Maria Palou, que, de forma molt brillant (tant, que es va guanyar la felicitació del propi Pujol!) va assegurar que "són les memòries d'una personalitat molt rellevant de la història de Catalunya. Ho demostra, així, que enlloc de minvar, el seu poder de convocatòria ha anat creixent. Aquest primer llibre és el més íntim del personatge, el moment que comença a nutrir-se cap a l'acció política". Palou va anar més enllà afegint que "la visió de Pujol en el llibre és molt autocrítica, molt generosa i defugint de fer sang. El que defineix el llibre és la paraula convicció. Pujol es considera polític, patriota i polièdric i es converteix en la persona que aglutina totes les tendències per reconstruir Catalunya".

En aquest primer volum, editat per Edicions Proa i escrit en col·laboració amb el periodista Manuel Cuyàs, adjunt a la direcció del diari El Punt, Pujol repassa les arrels familiars, lligades a Premià de Dalt i a Premià de Mar (Maresme); la primerenca presa de consciència després de la guerra del 1936-1939; la cerca de referents catalanistes; la lluita antifranquista i l'activisme polític i cultural des del grup CC (d'inspiració cristiana i catalanista), el Centre d'Informació, Recerca i Promocions (CIRP) i Banca Catala-na. També explica les virtuts i les fallades que, a parer seu, tingué la transició democràtica; el procés de recuperació de l'autogovern, amb la tornada del president Josep Tarradellas; el desencís pels resultats de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a les primeres eleccions democràtiques (1977) i la joia pel triomf del 1980, aconseguit contra pronòstic. Jordi Pujol va dir que no volia escriure les seves memòries perquè generalment aquestes només serveixen per a dues coses. Una és posar-se medalles i l'altra, per criticar a la gent. Una cosa que no ha volgut fer en el seu llibre perquè això no li interessa.
En el seu torn, Jordi Pujol va fer un incís -fent referència a Palou- que "si es presenta tant bé el meu llibre, la gent no me'l comprarà...", provocant, així, les primeres rialles de la nit. El llibre és, en paraules de Pujol, "la història d'un compromís i d'una convicció. Jo no era partidari d'escriure el llibre perquè ja hi ha dues maneres de fer-ho: posant-te medalles o fer-ho per passar comptes amb algú. Jo no volia cap de les dues coses. Ara bé, és cert que he estat testimoni de 62 anys estant al peu del canó en molts àmbits i calia reconstruir aquesta petita història...".

El llibre està farcit d’anècdotes: Pujol va admetre que "com a activista, jo he pintat parets i he penjat banderes a les fàbriques durant l'etapa franquista...". Fins i tot, va afegir que "a mi se m'ha volgut presentar com una persona poderosa. Potser ho vaig ser quan era president, però jo sempre explico que de petit mai anava al vàter. Jo sempre anava a la comuna... Hi ha molta gent que no sap el que és una comuna!". De la seva etapa a la presó, Pujol va insistir que "jo no vaig anar a la presó, a mi m'hi van portar...".
Una de les anèctodes que van produir-se durant la presentació del llibre a Martorell va ser amb Josep Llop, exalcalde de la Palma de Cervelló. En arribar, ja començat l'acte, Pujol va dir-li "com està, Llop?" i ell va respondre “molt de gust de tornar-lo a veure...” i Pujol, sobtat, va respondre: “jo també”. Rialles, a tort i a dret.
Un cop va acabar l'acte a la Casa de Cultura La Vila, prop de 200 militants i simpatitzants de CiU es van aplegar a la sala gran d’El Progrés per a sopar plegats. En l’acte, Pujol va parlar de l’actualitat política de país. Així va explicar que “en la crisi de l’aigua ens han fet fer el ridícul. Amb aquest govern, la Generalitat ha quedat menyspreada davant dels ciutadans. Uns fets que han provocat que Catalunya hagi perdut el prestigi davant d'Espanya i d’Europa quan mentre CiU era al go-vern érem un referent”. Davant el desgavell del segon tripartit, Pujol apel·la a la força de CiU: "hem de recuperar la governabilitat del país. L’única força capaç de generar, una altra vegada, il·lusió som nosaltres. Hem passat uns anys difícils, on tots han volgut arraconar-nos, però hem resistit i seguim sent el partit que defensa més els interessos del país: el catalanisme, la democràcia i la mentalitat constructiva”. Per això, va insistir Pujol que “tenim l’exemple de Martorell: podem tornar a guanyar i governar. Per fer-ho, hem de menjar herba. Ho va fer en Salvador Esteve i també ho hem de fer per Catalunya, perquè ens estimem el país. Sense estimar Martorell no es pot governar Martorell. Sense estimar Catalunya no es pot governar el país”.