El peatge reial

Ho vam aconseguir! Martorell es va deixar veure a la petita pantalla gràcies a un esdeveniment tan positiu com va ser la cavalcada dels Reis Mags. Les obres del Portal d’Anoia van acabar a temps, el Pont del Diable lluïa com la nau espacial de qualsevol pel·lícula de ciència ficció, el Carrer del Mur tan il·luminat semblava una botiga de bombetes i,  per fi, els martorellencs gaudien de la possibilitat de trobar alguna cosa per celebrar plegats. És d’agrair la tasca que han realitzat moltes persones per organitzar aquest acte. Amb el seu esforç han portat una estona de màgia i d’il·lusió als nostres nens i nenes i, encara que sigui per un moment, ens han permès contemplar la nostra vila des d'una altra perspectiva: la que crea tot espectacle televisiu, fugaç però seductor i encisador alhora.

Se que algunes persones veuen en la tradició del Cagatió una mostra de surrealisme difícil d’explicar. Que els més petits cantin les mil versions de la famosa cançó mentre s’acarnissen amb un tronc disfressat i que després, com a mostra de submissió, l’immòbil protagonista cagui obsequis i llaminadures sembla escrit per un guionista amb una forta addicció als estupefaents.També m’han dit que molts creuen que el Pare Noel que passeja davant dels grans magatzems és un universitari amb problemes per arribar a fi de mes. Altres diuen que els Reis Mags són persones que paguen per disfressar-se i sentir-se protagonistes de la millor història escrita mai. Queda clar que són llegendes que ningú es creu.

Els Reis d'Orient van arribar a Martorell amb tones de joguines. I ho vam poder presenciar a través de la televisió. La mateixa que ens parla de totes les crisis amb les que els éssers humans semblen disposats a complicar-se la vida. Crisis econòmiques, bèl·li-ques, humanitàries, de valors... Però el cinc de gener passat això es va oblidar. Va ser divertit que Jordi Gràcia, el locutor de TV3, tingués un lapsus freudià quan va parlar del peatge reial en comptes del patge reial. És el que passa quan un trepitja el nostre municipi. He de dir que els Reis Mags semblaven cansats quan van ser entrevistats per televisió. Potser el viatge no va ser del tot plàcid. Els bombardejos de l'exèrcit israelià i el control de les fronteres potser van alterar la seva ruta. És la raó que he trobat per explicar les seves pobres respostes.

Hom espera que com són màgics i tenen un ofici tan rellevant  donin bon consells als nens. Podrien haver parlat de que, més enllà de les joguines, el més important són els amics i que deixar-se els ulls davant de la Playstation mentre la infància es troba en un altre lloc no sembla gaire positiu. O qui sap, aquests monarques de la màgia, po-drien haver animat a tots els pares a que comparteixin més hores de lleure amb els seus fills. Tanmateix perdonarem els decebedors discursos perquè, malgrat que molts som republicans, és l’única monarquia en la què creiem.

Àlex Ribes