Més sobre el llenguatge

En diverses ocasions he fet comentaris sobre els defectes més corrents dels catalanoparlants d'aquests temps. Tothom que s'hi fixi podrà constatar que els gal·licismes, castellanismes i calcs traduïts literalment, hi abunden. Reprenent, doncs, aquella  línia d’assenyalar defectes lingüístics d’aquells "Racons del llenguatge", avui dedicaré aquest comentari a dos mots espuris que s’han instal·lat amb força i que convé bandejar abans no arrelin del tot. Es tracta de dos castellanismes com són "algo" i "apretar" que compten amb una àmplia acceptació, per la puresa del català.

Es diu "Vols prendre algo?" o "Tens algo  per a mi?". Sembla que, en general, es defuig de "quelcom" per considerar-lo arcaic, i crec que no ho és i s’hauria de reactivar, i també hi ha una certa resistència a emprar "alguna cosa"; doncs bé, la solució és "res", molt netament català i plenament adequat: "vols prendre res", "tens res per a mi?". En el cas d’apretar hi ha diverses sortides, com són collar un cargol, apressar el pas, arrencar a córrer, estrènyer el cinturó, serrar les dents, el vestit em tiba per l’esquena, el temps ens acuita, totes expressions ben vives en els anys de la meva infància i que podem ressucitar-les per poc que ens hi posem. L'objectiu s'ho val. De debò!

Antoni Munné i Tomàs