La ventada

Segurament la forta ventada del canvi climàtic dirigit pel simpàtic Zapatero és el culpable que un enorme pi m'hagi caigut al mig del cap. Estava fent zazen (una postura budista) tocant de cul i genolls a terra. Sembla ser que el més important és la carència de divisions, entre allò material i allò espiritual, recomanant-se el sentit unitari per trobar la solució trascendental, el satori. O l’engany permanent.

És a dir, tot el contrari de la pràctica del centralisme dels socialistes progres. Anem cap a una diferenciació exagerada de classes altes i baixes. Tant econòmic com socialment, la franja del mig desapareixerà com a conductora de l’equilibri estable. En la transició, aquesta ruptura o separació ja va accentuar-se. Ara, en plena crisi global de valors, la cosa anirà de valent. Parats i morts de gana a dojo. Funcionaris, polítics i més classes policials per l’altra tuberia per mantenir una classe dirigent més privilegiada i que doni il·lusió al país.

Sense una potent classe mitjana -diuen els teòrics-, la qüestió es torna perillosa democràticament. L’explotació des de posicionaments clàssics de poder augmentarà perquè els recursos són ja limitats i sen-se un fort sindicalisme de repartiment. Ni dretes ni esquerres, això ha passat a la història dels imbècils. Els rics seran encara més rics i els pobres (atur) més pobrets i quedaran a baix esclafats, desgraciats del tot. Entre mig, aire que vol dir vent. Pins a terra per tot arreu a la primera ventada, abans de la crisi enfortida, amb més bombers i agents per posar ordre a la separació de masses, perdó de la naturalesa i d’allò subjectiu. Anem en bon camí per mantenir-se tot com sempre, amb seny i educació. Correctament.

Sadurní Pons