Obra i filigranes

Fa 17 anys que el pintor irlandès Francis Bacon va morir a Madrid (22 d'abril de 1992). Està ben considerat dins el mercat de valors de l?art contemporani. Bàsicament la seva obra -de fonament tècnic clàssic: teles a l?oli de notables dimensions -es basa en dos conceptes elementals. Un fons expressiu de color en sí mateix en el sentit simbòlic i una aplicació al quadre d'elements contorsionats gràcies a l?ús de la figura humana El Museu del Prado li celebra una antològica de 78 peces provinents dels Museus de Londres i Nova York, tots units fins el 19 d'abril.

No en va tenen interès les seves connotacions amistoses amb Picasso. Si el malagueny es debat amorosament amb la dona, l?irlandès ho fa amb l?home. L'un, matxista de pebrots i, l'altre, un sensible gay. Tothom expressa el que porta a dins com a necessitat desesperada a sublimar. Els dos disposen en l?obra un debat constant per imposar un ordre al desordre. I mitjançant les imatges contemplem les fluctuacions parcials d?una vida particular interessant. No tothom disposa del valor necessari d'exposar el seu temari familiar. En cap cas dels dos, en general, entren qüestions teòriques i intel·lectives d'especulació i investigació de la pintura en sí mateixa. Quelcom de cubisme i prou. En l?obra de F. Bacon és molt interessant calibrar les planificacions del color de base. Allà és on desplega el millor sentiment ja que al detallar en figuració només penetra en una valorització casual que no té solució. Igual que li va passar a Picasso en relació a l?entorn familiar malgrat ser ortodox.

Sadurní Pons