No poden o no ho volen?

"Hoy las ciencias adelantan que es una barbaridad" va dir el poeta, fa un centenar d’anys. Avui diria que es cien barbaridades, al pas que es van produïnt les novetats, en tots els camps. Oi que sí? Suposo que tots hi estem d’acord. Doncs ara us explicaré perquè ho dic, i a veure si també n’hi es-tem. Fa un temps que pertot arreu ens expliquen que estem dins una crisi molt gram que afecta la vida social d’arreu del món, que trigarem dos o tres anys a veure’n el final i que, en conseqüència, ens caldrà estrènyer-nos el cinturó i preparar-nos per al pitjor. Sembla que tothom ho admet així i ho accepta amb resignació, convençuts que ens hem d’enfrontar a un adversari fatalment invencible.

Em fa l'efecte que, si ho contemplen més acuradament, potser veurem que no és pas veritat que tothom ho admet i ho accepta amb resignació, ja que podrem veure qui ni se n’adona i fins i tot qui se n’alegra, perquè també sembla ben clar que, aquesta maleïda crisi, per a més de quatre, els deu resultar una beneïda crisi, i se’n fregaran les mans amb fruïció.

Doncs, bé, si estàvem d’acord en què las ciencias adelantan tant, és perquè sabem que avui, en diversos països d’aquest món tan instruït, abunden els tècnics capaços de les més grans maravelles, i podem dubtar que d’entre tants saviassos com hi ha no n’hi hagi cap capaç de trobar solució a aquesta crisi i a cinquanta crisis més que hi hagués? Potser sí, doncs, que legítimament podem pensar, o millor encara podem sospitar que a algú l’hi convé, aquesta crisi, i que no els interessa aplicar la solució que coneixen prou i que amaguen. A aquests desaprensius, poca-vergonyes, el sofriment del poble els deixa ben indiferents. A ells només els interessa la seva butxaca.

Antoni Munné i Tomàs