Comparteix

Dos monòlegs no són un diàleg

14/02/2011

ELL: Quina tarda de merda que he passat! S'ha trencat l'aixeta de la cuina i ha començat a rajar aigua per tot arreu. Ja em veus a mi, buscant la galleda i pregant perquè no arribés als veïns de sota.
ELLA: No et queixis. He tingut una reunió a la feina que riu-te de la segona guerra mundial.
ELL: Quan després de mitja hora estava tot sec he trucat a un lampista. Però no t'ho perdis. Quina hora és ara... les vuit? Doncs he trucat a les quatre i encara l'espero. Quin morro!
ELLA: I es que començo a estar fins els nassos del cap del departament de màrqueting. Quin tio més arrogant! No va i ens diu que hem trigat massa a calcular els costos! Serà gilipolles! Si ens va passar l'informe la setmana passada! Clar, però d'això no se'n recorda.
ELL: El cas és que quan he anat m'ha assegurat que era qüestió d'una hora... que estava enllestint una feina aquí al costat i que després vindria... i mira, Bob el manetes s'ha oblidat... collons, quina informalitat!
ELLA: Hauries de veure la seva pinta de yuppi de tres al quart. Sempre amb la seva Blackberry penjada de la ma, com si esperés que li truqués... jo que sé... el Bill Gates. A més a més, l'imbècil porta una colònia que no hi ha déu que la suporti.
ELL: Eh, però no m'he quedat aquí a casa. Quan he vist que no venia, he desmuntat l'aixeta i m'he anat a la ferreteria. El teu marit té més recursos dels que imagines! I després em dius que no foto brot a casa.
ELLA: Totes les ties li van darrera. A la Glòria, la impresentable de nòmines, tan sols li falta posar-se un anunci lluminós als seus pits plens de silicona per dir-li que se'l vol traginar. Aquella tia és una nimfòmana! L'hauries de veure. Sembla una meuca... però de les de deu euros. Des de que es va divorciar li llança la canya a tothom.
ELL: Però, és que aquí no acaba tot... Arribo a la ferreteria i em diuen que ja no fabriquen aixetes així... que si vull pot trucar a la fàbrica per veure si al seu museu queda alguna. Serà estúpid? Vaig a la ferreteria i de sobte estic al bell mig de "El club de la comedia" amb un paio que va de graciós. No li he fotut una bufetada perquè és... no sé... molt poc... elegant. Sí, exacte, elegant. Aquesta és la paraula.
ELLA: No et preocupis. A mi no m'agrada. Fins i tot el tio es maquilla. Sí, és un metrosexual d'aquests que estan de moda. Suposo que també es depilarà el que tu saps. Em recorda al Cristiano Ronaldo. Bé... no sé... si s'ha depilat els... per cert, m'estàs escoltant? Porto una estona parlant i sembles en un altre món.
ELL: Perdona? Em deies alguna cosa?