El govern vetlla per nosaltres

Cap a finals de gener vaig rebre la notificació que em semblava que ens havia de  tranquil·litzar, als jubilats, que ja podíem confiar que no perdrem poder adquisitiu ja que la pensió se m’apujava, per a compensar l’augment del cost de vida. Enguany cobraré 8,10 euros més cada mes.

Ja pot comptar l’amable lector l’alegria que em va proporcionar l’alegria que em va proporcionar la notícia de l’augment. És clar, si em preocupava la constant pujada de preus, ja em podria despreocupar en saber que, cada mes, percebria l’augment de 8 euros amb 10 cèntims que permetrien anivellar la situació. Ja podia, doncs, donar gràcies que el govern ens protegeix i no hem de patir per un desnivell econòmic que ens obligués a sofrir privacions injustes.

L’alegria ha durat poc ja que, a finals de gener, el Centre de Dia m’anuncia que la quota mensual s’augmenta en 14,40 euros. No cal ser expert en ciències econòmiques per arribar a la conclusió que l’augment de 8,10 euros de pensió és del tot insuficient per a compensar els inevitables augments de tots els preus de tota la resta de béns i serveis indispensables i bàsics a què tot ciutadà s’ha d’enfrontar cada mes, com són l’electricitat, l’aigua, el gas, el telèfon, la comunitat de veïns i, en molts casos, l’assegurança del pis,  l’assegurança de la mútua, l’assegurança de l’enterrament, etc. Tots els rebuts de tots els serveis, sense cap excepció, arribaran amb els corresponents augments.

La situació real, doncs, és que els ingressos augmentaran vuit euros amb deu cèntims i els pagaments que hauré de fer se m’apujaran, pel cap baix, de 70 a 100 euros mensuals i, com que també s’apugen els preus de tots els productes que hauré de comprar, tant aliments com de qualsevol altra mena, no és gens aventurat calcular que almenys necessitaré més d’un centenar d’euros i, com que només en cobraré 8,10 sofriré un dèficit de més de 90 euros cada mes. Aquesta situació em planteja el dubte de si, en realitat, el govern ens protegéis o es burla de nosaltres. Haurem de convenir que  l’Autoritat ens pren el pèl. Diria que pensen que el ciutadà és ignorant i que tot s’ho empassa.