Noticia
Comparteix

Perduts

21/02/2011

Arribo a la Sibèria amb la sensació de tenir els mitjons humits i els peus freds, articulo unes sensacions desagradables en un idioma inintel·ligible i directament als fogons preparo un cafè olorós vaporitzant l’estància que s’ha de rescalfar amb un parell d’artefactes pròpiament estufes de més de 30 anys d’antiguitat. L’una a ampolla de gas i l’altra directament a la xarxa elèctrica. Està previst un xupito de malta escocès...

L’ensurt de viure cada jornada historietes diferents fa que l’estímul de soportar-se a un mateix vagi continuant, fent història. Podria emprenyar-me adquirint un diari del país o un de tirada nacional, l’idioma periodístic resulta gairebé el mateix. És una llàstima. Estem en mans de la cinquena columna i a callar. Estem envoltats de tantes possibles objectivitats que les pastilles contra el mareig ja no resulten efectives. Ara toca el cafè en una tasseta preciosa trobada al carrer i esperar que la bona planta s’escalfi un xic i que la reacció en cadena comenci immediatament. Amb la boca plena de líquid i disfrutant de la seva escalfor afago perquè la central no talli la llum per carència de crèdit i que la col·lecció d’ampolles de butà també entrin en crisi. Acollonit no penso entrar al lavabo i sí resistir amb l’escassa claredat que dóna l’única finestreta que es pot obrir -la resta disposa, fa temps, de les persianes trencades. En aquest hotelet trepitjo papers per tot arreu mentre prenc la segona amarga tassa i intento pensar en l’utilitat existencial. Torno a mirar el calendari per saber el dia on som, el que em toca la pebrotada un altre cop.

No em trobo depressiu sinó amb força possibilitats de tocar campanes i somniar truites. Les amistes, escasses, m’he utilitzat com a psicòleg per correspondència, ofici arcaic i sense futuribles però collonut per respirar l’actualitat virtual que, més o menys, vivim afortunadament tots plegats al ball de bastons de l’Imperi. D’aquí a 200 milions d’anys no quedaran ni les pedres. Però algú recordarà el repòs i el plaer immens assegut a can Roca.
 

  ContacteaTotArreu.com | © informadordemartorell.cat