Carta a Cristiano Ronaldo (II)

Imagina que obres la finestra més gran que tinguis a casa teva. Imagina que brilla el sol i el món sembla per estrenar. Imagina que, de sobte, s'esvaeix la perfecció.

Al seu assaig de 1991, Plausible Worlds: Possibility and Understanding in History and the Social Sciences , el professor de sociologia a la Universitat de Cambridge, Geoffrey Hawthorn, va exposar ...

Tot va començar quan la meva mare va tenir la idea de penjar vídeos meus al YouTube. Llavors jo tenia sis anys i ja demostrava el meu talent per a la música.

Ell era tímid. No podia evitar la vermellor a les seves galtes quan es trobava davant d'una noia que li   agradava. Aquella nit, però, tot havia estat diferent.

Resulta evident que d’aquesta festa ningú surt viu.

M'agradaria que, quan acabis de llegir aquest article, tanquis als ulls i imaginis a alguna   persona que segueixi fil per randa el següent decàleg del manipulador/ demagog que...

Fa quinze dies vaig patir la regressió més intensa al territori de l'adolescència que he ofert en molt temps. M’explico. 21:30. Palau Sant Jordi. Roger Waters.

Estic fins els pebrots del cinema en 3D. No interpretin aquesta frase com la d'una persona que està en contra de la tecnologia.

El llibre El arte del ruido de Pep Torres (Editorial Plataforma, 2011) tracta sobre com aconseguir que diferents temes tinguin una notable repercussió mediàtica.

Tinc un amic que es diu Fortunato .

Diu el David Trueba que comencem a fer-nos grans quan els futbolistes que admirem són més joves que nosaltres.

ELL: Quina tarda de merda que he passat! S'ha trencat l'aixeta de la cuina i ha començat a rajar aigua per tot arreu.

L’any 1993 va aportar una d'aquelles sorpreses cinematogràfiques que neixen com a pel·lícules de culte sense el mínim ànim de fer-ho.

La contundent afirmació que dóna títol a l'article la vaig poder llegir en una pancarta que apareixia dins d'un vídeo de l'exposició “El D Efecte Barroc”...

Sóc una d'aquelles ànimes sense vocació castrense que va fer la mili. Quin any malgastat. Quantes hores dins d'una garita maleint l'Estat i la mare que el va parir.

No sempre paro atenció en les lletres de les cançons.